Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 novembre 1633 ![]() Carpi (Itàlia) ![]() |
Mort | 5 novembre 1714 ![]() Pàdua (Itàlia) ![]() |
Formació | Universitat de Parma ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Malària ![]() |
Ocupació | metge, escriptor, professor d'universitat ![]() |
Ocupador | Universitat de Pàdua ![]() |
Membre de | |
Nom de ploma | Licoro Langiano ![]() |
Obra | |
Obres destacables | |
![]() ![]() |
Bernardino Ramazzini (Carpi, Itàlia, 4 d'octubre de 1633 - Pàdua, Itàlia, 5 de novembre de 1714) fou un metge italià, precursor de la medicina del treball i defensor de la prevenció com a principal instrument per la cura de les malalties.[1]
Ramazzini, juntament amb Francesco Torti va ser un dels primers defensors de l'ús de l'escorça de cincona, de la qual es deriva la quinina es deriva, en el tractament de malària. La seva contribució més important a la medicina va ser el seu llibre sobre malalties professionals, De Morbis Artificum Diatriba ("Malalties Dels Treballadors").[2][3]